5 L ’Època del Baix Imperi (segles III al V) 

•Estudia l'època del Baix Imperi , fins a la fi de l'Imperi Romà d'Occident.
(recorda que pots consultar els apunts i les )

"il.lustració"

Qüestionari:

  1. Defineix:
    crisi
    inflació
    devaluació monetària
    bàrbars
    decadència
    limes
    germànics
    francs
    angles
    visigots
    Imperi Romà d'Orient.

  2. Fes un quadre sinòptic sobre les causes de la crisi  del Baix Imperi . 

  3. Explica la crisi política del Baix Imperi.

  4. Elabora un esquema de les característiques econòmiques i socials del s. V.

  5. a) Com es va organitzar l'església cristiana?.
    b) Aquesta organització va resistir la invasió dels pobles bàrbars?.

  6. a) Observa el mapa següent. Consulta la interpretació d'un mapa.

                                  mapa en http://1ajorge.blogspot.com.es/2009/03/division-del-imperio-romano_16.html
    b) Podem saber l'escala del mapa?.
    c) Té una llegenda?
    d) Dedueix la cronologia aproximada. i escriu la informació que et proporciona
    e) Comenta les causes del fet que representa.


  7. Llegeix el text i subratlla les idees fonamentals:
                                                                                    El cristianisme en l'Imperi
    La religió romana tradicional, politeísta, tenia un fort component ritual i formalista (enfront del component afectiu o sentimental) i molt més quan a partir d'August s'instaura el culte polític a l'emperador divinitzat com mesura d'afermar la unitat de l'imperi amb algun vincle comú a tots els romans i una garantia de l'autoritat imperial. Cap a aquesta època, segle IaC, l'absència o manca de solucions a problemes ètics o d'angoixa vital de la religió oficial duu a l'adopció d'altres creences, com la filosofia grega per part de les classes altes romanes i de cultes també orientals -el judaisme- i, ja en el segle I, el cristianisme per part de les classes baixes i esclaus. Aquest últim aviat va ser considerat com focus de subversió política pels seus principis d'exaltació de la justícia social i de la igualtat de riquesa, a més de negar el culte a l'emperador. Aquesta consideració va provocar les persecucions contra els cristians, primer a Itàlia (d'aquí els refugis en les catacumbes) i en el segle III en tot l'imperi (decretada per Dioclecià). Els ciutadans romans, en general, no tenien simpatia per una religió de la que els seus seguidors es consideraven portaveus de l'única veritat i per això eren acusats d'inflexibles i intolerants. Cap al segle III però s'observa una evolució tant del cristianisme oficial com dels no cristians: en el si de l'Església cristiana sorgeix una jerarquia eclesiàstica que establix unes normes rígides de compliment obligatori per part de tots els cristians, potser per a mantenir la unitat en una època de clandestinitat, però també s'abandonen lentament les idees igualitàries en aquesta vida i de denúncia de l'acumulació de riqueses, mentre s'estenen principis molt més conformistes amb l'ordre establert. En el segle IV, la religió cristiana va guanyar molta influència social en el moment que passa a ser acceptada per les classes romanes acomodades. En aquesta època de crisi generalitzada, econòmica, social i política, la necessitat de reforçar la unitat de l'imperi i aconseguir una certa popularitat duu a l'emperador Constantí a legalitzar el cristianisme (Edicte de Milà, 313) i a Teodosi (380) a declarar-la única religió oficial. A partir de llavors es produïx la unió Església-Estat que perdurarà durant molts segles a occident.

      8. Llegeix el text següent i respon les qüestions:

¿Hay que llamar ladrón al que desnuda al vestido y no  habrá que dar otro nombre al que no viste a un desnudo si lo puede hacer?. Del hambriento es el pan que tu retienes; del que va desnudo es el manto que tu guardas en tus arcas; del descalzo, el calzado que en tu casa se pudre. En resolución, (...) no le das al pobre lo que es tuyo, sino que le devuelves lo suyo. Pues lo que es común y ha sido dado para el uso de todos, lo usurpas tu solo. La tierra es de todos, no sólo de los ricos.
                                                                                                                                                San Basilio (s.IV)

    • Quin tipus de font és aquest document?. Raona la resposta.
    • Quina és la idea fonamental del document?
    • A quin tipus de gent agradaria aquest missatge?
    • Amb quina ideologia o creença relaciones aquestes idees de l'autor?

9. Treballa la comprensió del text següent:

             Los grandes edificios de Roma, al igual que su ejército, sus administradores y los objetos de lujo de Oriente, eran pagados por los impuestos de su propiedades  agrícolas. La economía dependía de la salvaguardia de una superficie suficientemente grande de tierra productiva para satisfacer la demanda; éste era el principal papel de las legiones, cuyo complejo sistema de campamentos defendía los límites formados por la costa del mar Negro, el Danubio y el Rhin.
              Andando el tiempo, empezaron a ponerse de manifiesto los costes que para el contribuyente tenía el defender permanentemente 5.000 Km. de fronteras, y durante el s. III la inflación, la mayor mortandad, la disminución de la natalidad y la emigración al campo de los ciudadanos, tratando de escapar de los gravosos impuestos, empezaron a hacer estragos en las ciudades de todo el Imperio. La concentración de ejércitos enemigos en las fronteras redujo el comercio y aceleró la caída.
           Las ciudades del Mediterráneo oriental, más fuertes económicamente, fueron capaces, al contrario que Roma, de capear el temporal. Constantino, mostrando una gran previsión, trasladó su capital a Bizancio a principios del siglo IV, contribuyendo al hundimiento político de Roma; el económico ya se había realizado.

               Desde el siglo II las infiltraciones de los germanos en el Imperio se habían asimilado sin conflicto, porque la tierra no se cultivaba de forma intensiva. Cuando en el s. IV los hunos procedentes del Lejano Oriente avanzaron hacia el oeste en dirección al mar Caspio, las propias tribus germánicas emigraron al sur y al oeste en un movimiento que las desmoralizadas legiones no pudieron resistir. Durante el s. V, visigodos, vándalos, alanos y suevos cruzaron el Rin y se establecieron en el noroeste. Tradicionalmente, estos bárbaros "destruyeron" el Imperio, pero de hecho ya se había derrumbado: todo lo que hicieron fue ocupar y defender la tierra y desarrollar su agricultura según un sistema más sencillo y más antiguo de producción local para satisfacer sus propias necesidades. Declinó el comercio y dejó de utilizarse el dinero.

             Los bárbaros eran generalmente tolerantes con las costumbres y leyes locales, y muchos de ellos no sólo toleraban sino que profesaban la religión oficial del Imperio moribundo. el cristianismo había ido creciendo gradualmente en influencia hasta que los astutos emperadores vieron en su adopción un medio de conseguir la unidad política. En el año 325 Costantino lo reconoció como religión oficial del Imperio, y sus partidarios pudieron poner fin a su existencia semiclandestina.

 

 










 



 

Qüestions:

1. De què tracta, en general, el text?. Subratlleu les idees fonamentals.
2. Escribiu  en el marge corresponent de què tracta cada paràgraf entre les següents propostes:

            ·la crisi del s.III                                            ·impostos agrícoles base de l'Imperi       
             ·invasió germànics                                       ·importància del cristianisme                               
             ·La zona d'Orient sobreviu a la crisi
    
3. Hi havia crisi demogràfica? Expliqueu les causes i les conseqüències d'aquest fet.
4. Què significa inflacció? Per què hi havia inflacciò?
5. Expliqueu per què van augmentar els impostos i quines conseqüències va tenir aquest augment.
6.  Des de quan els germànics ocupaven terres de l'Imperi?.
7. Expliqueu fins quin punt va canviar l'economia i la societat romanes tras la invasió dels germànics
    a partir del s.V.

 

"il.lustració"

  La crisis del Imperio
            En los siglos IV y V la evolución social del Imperio continuó en la misma dirección que se había iniciado tiempo atrás. En la segunda mitad del siglo IV se había venido formando definitivamente un sistema original de relaciones basado en la economía natural y en la servidumbre, característico de la época final del imperio. La decadencia del comercio encontró su expresión incluso en las formas de pago al Estado o parte de éste: los tributos, los sueldos, etc. fueron pagados en especie. (...)
            El comercio se contrajo hasta tal punto que no solía sobrepasar los límites del mercado urbano local. Las ciudades asumieron un aspecto totalmente distinto al anterior: se asemejaban más a una fortaleza que a un centro comercial e industrial; el área ocupada se redujo, el número de plazas disminuyó, se edificaron sólidos muros para la defensa, etc. El centro de gravedad de la vida económica del imperio pasó por completo a la aldea. 
                                                                                         Trabajos prácticos de Historia
                                                                                                                                                    

1. Indica quines van ser les causes de la decadència del comerç i de la indústria.
2. Explica com es va transformar el sector agrari a conseqüència de la crisi.
3. Explica, d'una manera resumida, com eren les ciudats durant l'Alt Imperi.
4. Indica quines transformacions socials va haver-hi com a conseqüència de la crisi econòmica completant aquesta taula:

                                                                  Societat Alt Imperi (S. I)                  Societat Baix Imperi (S. V)

                                  majoria de la població         pagesos (70%)                            (90%)
                                  tipus de pagesos                                       colons semilliures (serfs)   
                                 els cavallers                          minoria rica a les ciutats                   
                                 artesans                                                 desapareixen a les ciutats
                                 terratinents                                            minoria poderosa als poblats rurals (villae)
                                 esclaus                                  majoria de la població                    
                                 lliures                       quasi la majoria d'habitants a províncies        
                                 ciutadans                              majoria viuen a Itàlia                                   desapareixen
                                 serfs                                                     no existeixen
                                 societat                                 jerarquitzada estamental                

 

      • Escriu un text amb la informació que et proporciona el quadre sinòptic següent:

Examen Selectivitat

 

• Llegeix el text següent:
                                                                        El sorgiment de la civilització europea
                La civilització romana, que es va anar degradant cada cop més, es va mantenir molt de temps. I quan allò que anomenem Civilització Europea o Occidental comenci a sorgir amb personalitat pròpia, les influències del desaparegut món romà es trobaran en la seva economia., en les seves estructures socials i en la cultura (llengues romàniques).
                Les migracions dels pobles germànics i el seu asentament dins de l'Imperi Romà d'Occident -que van acabar destruint el 476- representen un dels fets fonamentals de l'aparició de la Civilització Europea Occidental .
                Als orígens d'aquesta civilització s'hi troben: la perduració de la cultura greco-romana (el Dret, el llatí...); l'aportació de les tradicions dels pobles germànics i el paper amalgamant de l'Església cristiana. Es tracta, als primers temps, d'una societat exclusivament rural, amb un nivell econòmic i cultural molt pobre, que va gestant lentament la seva personalitat. A mitjan segle IX, els soldats dels néts de de Carlemany ja parlen idiomes diferents; aquests idiomes acabaran sent el francès, l'alemany etc. (...).
                Amenaçada per tots cantons i reduïda fonamentalment a un espai que correspon a les terres compreses entre el riu Elba i els Pirineus, l'Europa dels segles IX-XIII crea una estructura socio-econòmica i política particular que es coneix amb el nom de feudalisme. Les seves reminiscències han arribat, gairabé, fins als nostres dies.
                La riquesa bàsica és la terra, i aquells que la posseeixen (nobles, Església) monopolitzen el poder. És una Europa de camperols dominats per una minoria de senyors privilegiats, que viuen en castells o abadies, formant petits estats independents econòmicament i políticament. Aquesta societat crea una cultura i un art fortament cristianitzats. L'etapa feudal és la primera manifestació original de la Civilització  Occidental .                  
                                                                                                             A. Fernández i altres. Occident. Ed. V.Vives

  1. Feu un resum del text.
  2. Quina relacio hi ha entre la civilització europea i la civilització romana?

"il.lustració"Tècnica d'estudi:

la interpretació d'un mapa històric

Un mapa és una manera de representar en una superficie petita i plana un espai molt gran de la superficie terrestre. El que primerament ens interessa es aprendre com s'interpreta un mapa històric, és a dir, comprendre la informació que ens dóna per després saber elaborar un, és a dir, comunicar informació a través d'un mapa.

        normes a seguir per a la interpretació de mapes històrics

1. Adonar-nos què vol representar (mapa polític, econòmic,...)
2.Tenir en compte com ho representa. És a dir, quins recursos utilitza per fer-ho. Per exemple, en alguns mapes ens poden trobar l'escala*, que ens donarà una idea de les dimensions reals a què es refereix el mapa. En altres hem de conèixer el significat dels signes convencionals que serveixen per representar dades d'interès (com colors, ratlles...), a través d'un escrit explicatiu anotat al marge que es diu llegenda.

*Acostuma a estar indicada en el marge inferior. Per exemple, l'Escala 1: 5000000, vol dir la proporció que guarda una unitat del mapa en relació a cinc milions d'unitats en la realitat (tant si parlem de cm., com de m. o de Km.).

Exercicis de síntesi i repàs

Seleccioneu la proposta correcta:

1.  En l'economia de l'Alt Imperi la terra no és l'única font de riquesa.
2. L'economia de l'Alt Imperi va conèixer un gran desenvolupament del comerç gràcies, en part, a la pau.
3.  En el segle I va augmentar el nombre de persones dedicades al sector secundari i terciari.
4. En el s. II la crisi econòmica va comportar la gairebé desaparició de la indústria urbana.   
5. En la societat de l'Alt Imperi l'existència dels libertos constituïx una prova de la mobilitat social que s'havia arribat    
6. Els cavallers no eren descendents de patricis però formaven part de la classe dominant en la societat dels segles I-II      
7. En la societat del Baix Imperi va augmentar extraordinàriament el nombre de ciutadans.
8. Els ciutadans de l'Alt Imperi pertanyien al mateix estament encara que havia diferències substancials de riquesa entre ells.
9. El primer emperador romà va ser Julio Cessar.
10.  Els cavallers eren un grup social dedicat al sector terciari.
11. La civilització romana era una civilització eminentment urbana.
12. En l'Alt Imperi l'emperador té, en la pràctica, tot el poder polític, per la qual cosa no existeix classe dominant.
13. L'emperador Dioclecià va promulgar una de les grans persecucions contra els cristians
14. L'emperador Teodosi va dividir l'imperi romà entre els seus dos fills
15. Els visigots van ser considerats en el s. IV aliats de l'Imperi.
16. En el s. IV el poder polític ja no ho té exclusivament l'emperador, estenent-se als caps germans aliats i als  terratenientes
     romans
17. L'arquitectura romana no utilitzava les voltes.
18. En el Baix Imperi la circulació de monedes de poc valor va accelerar la inflació. 
19. La devaluació monetària va disminuir el poder adquisitiu de la població romana en el s. I.
20. La disminució de la mà d'obra esclava va provocar la introducció de millores tecnològiques en l'economia romana del s.III 
21. La devaluació monetària va provocar l'increment dels preus en el segle III.
22. L'economia que hereten els pobles germans que es trobaven dintre de les fronteres de l'I.R. d'Occident era una economia sense
       indústria.
23 La societat de l'Alt Imperi és jerarquitzada classista, prova d'això era la existència de la manumisión i la possibilitat d'adquirir
       el dret de ciutadania en vida. 
24. En la societat de l'Alt Imperi no havia estaments socials ja que existia mobilitat social. 
25. El sorgiment dels serfs de la gleba es deu a l'emigració de gent urbana arruïnada .
26. Els cavallers eren plebeus dedicats al comerç a llarga distància.
27. La religió va ser utilitzada pels emperadors romans, tant els de l'Alt com els del Baix Imperi, per a enfortir el seu poder. 
28. Els francs van arribar a ésser en el s.V. germans (aliats) de l'Imperi. 
29. L'emperador Dioclecià va dividir l'Imperi l'any 395. 
30. L'Imperi Romà d'Orient, creat al morir l'emperador Teodosio, durarà fins l'any 476 .
31. El temple és l'edifici més representatiu de la arquitectura romana.

Relaciona les dues columnes:

  1. 380                                         a fundació de Barcino
  2. 476                                         b fi de la conquesta d'Hispània pels romans
  3. 15 aC                                     c expulsió dels cartaginesos de la Península Ibèrica
  4. 202 aC                                  d Teodosi declara el cristianisme religió oficial de l'Imperi
  5. 19 aC                                     e divisió de l'Imperi per Teodosi
  6. 395                                        f caiguda de l'últim emperador de l'Imperi Romà d'Occident
  7. 27 aC                                    g inici de l'època imperial
    
solucions  enllaç a la correcció
I ara, després d'aplicar els criteris d'autoavaluació en la preparació de l'examen ........... 
 ............................a l'examen!                         "il.lustració"

Torna al guió del tema